ATÉN-ME!!

Atén-me un moment !!!

Atén-me, si us plau!

No és que hagis de...

seguir-me i oblidar-te de tu

No és que hagis de...

renunciar a res,

només es tracta d' atenent-nos i 

compartir en confiança

sense tenir por a  

perdre'ns en la conversa

sense deixar de ser

un mateix.

Atén-me, si us plau!

l' estancament i la no fluïdesa en

un diàleg

Podreix

És cert! Si evitem el diàleg

tot va millor...

tu estàs millor

no pas jo.

Atén-me!!

equivocar-se i

admetre-ho

no és gens fàcil

l' equivocació no és una

debilitat

admetre un dubte

reforça la confiança entre l' un i l'altre

es construeix una intenció entre tots dos

per seguir

estimant malgrat els canvis

per seguir admirant  i tolerant les nostres inseguretats i mancances 

Tu ja saps,

No és un procés senzill

aquest de madurar plegats

és l' aprenentatge de flexibilitzar

les emocions

les opinions

els ideals ... 

sense deixar de ser un mateix

tan sols per no deixar-nos caure en moments complicats

és l' aprenentatge de millorar la 

nostra presència davant 

els imprevistos de la vida, però

compartint.

Digam

Davant una situació compromesa,

M' he anat per la tangent?

T' he fet trontollar fins veure' t caure?

T' he donat respostes que anul·lessin les teves decisions?

He sigut honesta plantejant-te la vulnerabilitat que sentia en aquell moment?  

Atén-me!

Aquesta vulnerabilitat (gelosia)  que has vist créixer en mi

no és més  que un estat passatger que 

es pot allargar si la situació que l' ha provocat

no s' aconsegueix entendre

no s' aconsegueix elaborar

Digam

has pogut respondre sense defenses ?

has prioritzat la meva tranquil·litat o potser més...

el teu honor per sobre la meva vulnerabilitat.

Calia perpetuar la desconfiança per sobre la 

confiança? 

Atén-me i 

No oblidis mai que...

el meu interès en les teves coses més valuoses,

les que fas

les que vas fer

les que comparteixes amb altres grups

les que vam compartir 

les que hem creat 

no és producte de la gelosia

no és producte de viure i rememorar  el passat

és motiu d' apropament i reconeixement cap a tu

Tu ja saps que... 

He intentat sacsejar la teva actitud indiferent davant els nostres reptes

intentant 

observar un mínim de receptivitat

una petita modificació per part teva 

amb la única intenció d' esbrinar 

a quin lloc em poses a l' engranatge de la teva vida

Digam

Hauria de mostrar-me alegre i fresca

amb la gent del voltant,

Mentre veig com els teus ulls s' il·luminen per

situacions alienes a mi i que desconec ?

Mentre veig com et resisteixes a incorporar alguna novetat

als nostres moments...

M' he repetit molt , tantes vegades com tu has repetit  les teves actituds

i he sentit 

una impotència gegant

una impotència que m' ofegava

per no saber com aconseguir ser atesa en les meves explicacions

El compartir i construir en parella no és sinònim de: 

pèrdua d' independència

pèrdua d' espais propis

deixar de ser un mateix

és donar lloc a l'altre 

d' una manera

transparent

pactada

acordada 

perquè així...

les distàncies són properes

els silencis són entesos

la ira es continguda

els mals moments suren i 

no s' incrusten a l' interior de l' ànima. 

I amb això acabo...

Davant aquesta exposició dels fets

la teva intolerància davant les meves manifestacions vulnerables 

respecte a la teva manera de fer

el poc interès en reconfortar-me

i la teva actitud tan reafirmada des del que no vol escoltar aquestes situacions

m' adono que no has volgut coneixem mai

que tot ha de girar en torn a tu

i que per més bona predisposició i qualitat haguem viscut plegats

aquesta poma podrida a podrit tota la relació

Marxo , no sense dir-te que he cregut 

en tu

en nosaltres

i he fet tot el que he pogut ... però

no és cosa d'un ,només 

és cosa de dos i tu ...

deixant-me amb un munt 

d' interrogants al cap

paraules atrapades a la gola

i un sentiment d' impotència i desgast

em retiro.