Atén-me un moment !!!
Atén-me, si us plau!
No és que hagis de...
seguir-me i oblidar-te de tu
No és que hagis de...
renunciar a res,
només es tracta d' atenent-nos i
compartir en confiança
sense tenir por a
perdre'ns en la conversa
sense deixar de ser
un mateix.
Atén-me, si us plau!
l' estancament i la no fluïdesa en
un diàleg
Podreix
És cert! Si evitem el diàleg
tot va millor...
tu estàs millor
no pas jo.
Atén-me!!
equivocar-se i
admetre-ho
no és gens fàcil
l' equivocació no és una
debilitat
admetre un dubte
reforça la confiança entre l' un i l'altre
es construeix una intenció entre tots dos
per seguir
estimant malgrat els canvis
per seguir admirant i tolerant les nostres inseguretats i mancances
Tu ja saps,
No és un procés senzill
aquest de madurar plegats
és l' aprenentatge de flexibilitzar
les emocions
les opinions
els ideals ...
sense deixar de ser un mateix
tan sols per no deixar-nos caure en moments complicats
és l' aprenentatge de millorar la
nostra presència davant
els imprevistos de la vida, però
compartint.
Digam
Davant una situació compromesa,
M' he anat per la tangent?
T' he fet trontollar fins veure' t caure?
T' he donat respostes que anul·lessin les teves decisions?
He sigut honesta plantejant-te la vulnerabilitat que sentia en aquell moment?
Atén-me!
Aquesta vulnerabilitat (gelosia) que has vist créixer en mi
no és més que un estat passatger que
es pot allargar si la situació que l' ha provocat
no s' aconsegueix entendre
no s' aconsegueix elaborar
Digam
has pogut respondre sense defenses ?
has prioritzat la meva tranquil·litat o potser més...
el teu honor per sobre la meva vulnerabilitat.
Calia perpetuar la desconfiança per sobre la
confiança?
Atén-me i
No oblidis mai que...
el meu interès en les teves coses més valuoses,
les que fas
les que vas fer
les que comparteixes amb altres grups
les que vam compartir
les que hem creat
no és producte de la gelosia
no és producte de viure i rememorar el passat
és motiu d' apropament i reconeixement cap a tu
Tu ja saps que...
He intentat sacsejar la teva actitud indiferent davant els nostres reptes
intentant
observar un mínim de receptivitat
una petita modificació per part teva
amb la única intenció d' esbrinar
a quin lloc em poses a l' engranatge de la teva vida
Digam
Hauria de mostrar-me alegre i fresca
amb la gent del voltant,
Mentre veig com els teus ulls s' il·luminen per
situacions alienes a mi i que desconec ?
Mentre veig com et resisteixes a incorporar alguna novetat
als nostres moments...
M' he repetit molt , tantes vegades com tu has repetit les teves actituds
i he sentit
una impotència gegant
una impotència que m' ofegava
per no saber com aconseguir ser atesa en les meves explicacions
El compartir i construir en parella no és sinònim de:
pèrdua d' independència
pèrdua d' espais propis
deixar de ser un mateix
és donar lloc a l'altre
d' una manera
transparent
pactada
acordada
perquè així...
les distàncies són properes
els silencis són entesos
la ira es continguda
els mals moments suren i
no s' incrusten a l' interior de l' ànima.
I amb això acabo...
Davant aquesta exposició dels fets
la teva intolerància davant les meves manifestacions vulnerables
respecte a la teva manera de fer
el poc interès en reconfortar-me
i la teva actitud tan reafirmada des del que no vol escoltar aquestes situacions
m' adono que no has volgut coneixem mai
que tot ha de girar en torn a tu
i que per més bona predisposició i qualitat haguem viscut plegats
aquesta poma podrida a podrit tota la relació
Marxo , no sense dir-te que he cregut
en tu
en nosaltres
i he fet tot el que he pogut ... però
no és cosa d'un ,només
és cosa de dos i tu ...
deixant-me amb un munt
d' interrogants al cap
paraules atrapades a la gola
i un sentiment d' impotència i desgast
em retiro.
