domingo, 30 de agosto de 2020
DESIDIA
Una persona encantadora , entrañable, querida por todo el mundo y muy importante para mí lleva días diciéndome que siente DESIDIA al estar conmigo. Que está bien conmigo que se siente a gusto pero que por una serie de circunstancias nota que hay DESIDIA . Evidentemente esas circunstancias las provoco yo por : compartir con él lo bueno y lo malo, últimamente más lo malo , según él, pero es que notar esa DESIDIA en él ....un cierto cambio que no se descifrar , falta de interés , disminución de los detalles, más frialdad, menos consideración, más indiferencia EMOCIONAL a una no le ayuda a superar los baches. Eso sí!! vernos nos vemos todos los días prácticamente pero la calidad ya no existe, la falta de nexos entre los dos cada vez es más evidente. Y no sirve rememorar nuestros inicios, ni sugerir hacer algo descabellado como mojarnos bajo la lluvia (rememorando uno de los momentos que más felicidad me dio junto a él), ni mucho menos hablar de un posible futuro juntos , eso es tabú, es más , ni siquiera he obtenido respuesta cuando le he preguntado en alguna ocasión, ¿pero te haría ilusión? ¿te provocaría tener algo conmigo?...
Frente a esta DESIDIA intento aclarar y intento intentar sorprender sin saber ya cómo porque nada de lo que yo soy "le llega" y tanta frustración genera que salga de mi lo peor: la desconfianza .Poco a poco todo se va complicando porque se aleja más mientras él me asegura que no es así.
DESIDIA es una palabra que suena bonita , hasta me gustaba y le veía cierto encanto. Como la palabra CADENCIA, que también la oí por primera vez en boca de él. Tienen esos sonidos que se podrían susurrar al oído y estremecerían.
Hoy mañana de domingo la Desidia entre los dos es notoria y la palabra resuena y resuena en mí , alertándome de algo y constantemente rompiéndome un poco más por dentro.
DESIDIA: Falta de ganas, de interés o de cuidado al hacer una cosa.
Palabra bonita por fuera pero muy dura por dentro.
Soy luchadora cuando se lo que quiero y tengo un objetivo . Me se retirar cuando veo claramente que no voy a ninguna parte.
¡Ay! pero esa DESIDIA de él sólo está conmigo porque sigue ocurrente con sus amigos, encantador con su equipo y entrañable para todos.
Frente a esta DESIDIA intento aclarar y intento intentar sorprender sin saber ya cómo porque nada de lo que yo soy "le llega" y tanta frustración genera que salga de mi lo peor: la desconfianza .Poco a poco todo se va complicando porque se aleja más mientras él me asegura que no es así.
DESIDIA es una palabra que suena bonita , hasta me gustaba y le veía cierto encanto. Como la palabra CADENCIA, que también la oí por primera vez en boca de él. Tienen esos sonidos que se podrían susurrar al oído y estremecerían.
Hoy mañana de domingo la Desidia entre los dos es notoria y la palabra resuena y resuena en mí , alertándome de algo y constantemente rompiéndome un poco más por dentro.
DESIDIA: Falta de ganas, de interés o de cuidado al hacer una cosa.
Palabra bonita por fuera pero muy dura por dentro.
Soy luchadora cuando se lo que quiero y tengo un objetivo . Me se retirar cuando veo claramente que no voy a ninguna parte.
¡Ay! pero esa DESIDIA de él sólo está conmigo porque sigue ocurrente con sus amigos, encantador con su equipo y entrañable para todos.
LA TEORIA DEL" FORAT NEGRE"
Inventem mil maneres de fer per aconseguir allò que desitgem, que ens interessa i sobre tot allò que volem conservar. Sovint fem ús d' estratègies inconscients o cortines de fum per desviar l' atenció i no fer evident allò que pot portar una situació no desitjada. No desitjada senzillament perquè no entra en els nostres plans enfrontar-nos a un tema profund que defineixi la demanda d' algú. I seguim caminant segons el nostre traç de camí acompanyats d'aquells caminants confiants que no es qüestionen res i es troben còmodes en una companyia conseqüent de vegades i/o no conseqüent d' altres però tant és : "Es farà camí només quan vingui de gust."
Hi ha qui va inventar la teoria del "forat negre", una cosa semblant a un filtre o colador gegant on va a parar quelcom que no ens agrada però amb necessitats semblants a les nostres, quelcom que els volem localitzats però des de la distància i d' aquesta manera segueixo el camí amb els meus "conseqüents seguidors" sabent que no hi haurà cap manera de coincidr , perquè han estat "vetats"... pel fet de ser diferents....
No obstant m' agrada la diversitat, la diversitat d' abaix , dels indefensos, dels pobres, dels desauciats, d' aquells amb més mancances , d' aquells tant i tant necessitats que en comparació amb mi em fan sentir afortunat. I em solidaritzo perquè jo sóc una mica com ells i empatitzo i també perquè és una manera de no ser hipòcrita i viure segons els meus ideals i principis....
No obstant aquells que fan nosa: els que no pensen com jo ,els rics, els corruptos, els que treballen amb "pistoles" , els que amb les seves accions amenacen el meu pensament , aquells .... que siguin xuclats pel "forat negre". Que visquin juntets però que no m' empaitin perquè no són com jo.... Però jo sóc divers i just
I a mi des d' aquí m' agradaria donar un vot de confiança per aquelles persones d' idiologia d' abaix o de dalt que són educats i sense deixar de ser qui són poden parlar sobre els temes més confrontats sense sentir-se amenaçats, sense sentir que la seva integritat es veu mermada .... Quan ens queda per aprendre!! Què fàcil és posar l' etiqueta i xerrar pensant que ho sabem tot sobre l' altres sense voler, poder ,mirar-nos el melic i fer autocrítica de nosaltres mateixos.
I seguim caminant en camins fets a mida , pensant que som justos i oferim un servei a la societat perquè som diversos , però diversos de veritat ,dels de veritat , dels d' abaix , els que no tenen.... Així som !! : limitats en pensament, dogmatitzats i el més trist , donant lliçons sobre el que està bé i malament , això sí molt lluny de l' església!!! El nostre bé i malament no té res a veure amb el d' idiologia catòlica-cristiana
Hi ha qui va inventar la teoria del "forat negre", una cosa semblant a un filtre o colador gegant on va a parar quelcom que no ens agrada però amb necessitats semblants a les nostres, quelcom que els volem localitzats però des de la distància i d' aquesta manera segueixo el camí amb els meus "conseqüents seguidors" sabent que no hi haurà cap manera de coincidr , perquè han estat "vetats"... pel fet de ser diferents....
No obstant m' agrada la diversitat, la diversitat d' abaix , dels indefensos, dels pobres, dels desauciats, d' aquells amb més mancances , d' aquells tant i tant necessitats que en comparació amb mi em fan sentir afortunat. I em solidaritzo perquè jo sóc una mica com ells i empatitzo i també perquè és una manera de no ser hipòcrita i viure segons els meus ideals i principis....
No obstant aquells que fan nosa: els que no pensen com jo ,els rics, els corruptos, els que treballen amb "pistoles" , els que amb les seves accions amenacen el meu pensament , aquells .... que siguin xuclats pel "forat negre". Que visquin juntets però que no m' empaitin perquè no són com jo.... Però jo sóc divers i just
I a mi des d' aquí m' agradaria donar un vot de confiança per aquelles persones d' idiologia d' abaix o de dalt que són educats i sense deixar de ser qui són poden parlar sobre els temes més confrontats sense sentir-se amenaçats, sense sentir que la seva integritat es veu mermada .... Quan ens queda per aprendre!! Què fàcil és posar l' etiqueta i xerrar pensant que ho sabem tot sobre l' altres sense voler, poder ,mirar-nos el melic i fer autocrítica de nosaltres mateixos.
I seguim caminant en camins fets a mida , pensant que som justos i oferim un servei a la societat perquè som diversos , però diversos de veritat ,dels de veritat , dels d' abaix , els que no tenen.... Així som !! : limitats en pensament, dogmatitzats i el més trist , donant lliçons sobre el que està bé i malament , això sí molt lluny de l' església!!! El nostre bé i malament no té res a veure amb el d' idiologia catòlica-cristiana
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)